Foro FS
Bienvenid@ a ForoFS. Para poder leer y participar en los foros debes conectarte con tu cuenta de usuario.
Si no dispones de cuenta, regístrate.

Últimos temas
» Fotogramas favoritos sobre películas/fotógrafos o temáticas que se os ocurran
por Will-Wonka Ayer a las 22:57

» FRASES QUE ME GUSTAN
por Will-Wonka Ayer a las 22:40

» ¿Cuál es tu mundo ideal?
por Will-Wonka Ayer a las 22:38

» Silabeando
por Will-Wonka Ayer a las 22:33

» Música
por Gambrino Ayer a las 18:04

» Imágenes con mensaje
por Juan1980 Dom 20 Mayo 2018, 20:15

» He vuelto.
por anidina Mar 08 Mayo 2018, 14:10

» Péliculas originales que merezca la pena ver
por Yubarta Mar 01 Mayo 2018, 13:10

» extremoduro
por Imposible Lun 16 Abr 2018, 11:38

» Cuánto hace que... ?
por Juan1980 Dom 15 Abr 2018, 13:11

» Presentacion y grupo amistad +30 en Madrid
por chicomadrid Sáb 07 Abr 2018, 21:26

» Juego: ¿Esto o aquello?
por Juan1980 Miér 21 Mar 2018, 17:07

Chat #Fobia-Social



Webs Amigas
Si quieres que tu enlace aparezca aquí contáctanos.


.: Foro de Asperger  :.


.::Tu-banner-aquí
Visitas
(c)
Creative Commons License
fobiasocial.superforo.net by fobiasocial.superforo.net is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 3.0 Unported License.
Based on a work at fobiasocial.superforo.net.
Permissions beyond the scope of this license may be available at fobiasocial.superforo.net

El pou

Ir abajo

El pou

Mensaje por Invitado el Vie 08 Oct 2010, 20:46

El xarlatà predica davant del pou. «Qui s’hi llanci de cap», diu, «serà feliç». Els que ens aturem a escoltar-lo refrenem la curiositat amb un posat incrèdul. Estem atents, però. D’una banda, perquè l’home sap fer-se escoltar i, de l’altra, perquè no tenim res millor a fer. A diferència d’altres pous, aquest es va fer popular quan, amb l’ajut d’una megafonia sensacionalista, el xarlatà va començar a anunciar-lo com si fos una atracció de fira. No cobra entrada, només demana la voluntat. Després de setmanes de pensar-hi molt, un dia m’hi llanço. Abans li pago el que em sembla just a canvi de sentir-li dir «seràs feliç», així, sense donar detalls. En un primer moment, l’excitació m’impedeix experimentar res especial. Caic, això sí que ho noto, i també percebo que el pou és molt fosc, i que el forat pel qual he entrat s’allunya ràpidament. Sense veure-m’hi gens, sento que l’obscuritat s’eixampla i que, encara que en tinc cap prova, no estic sol. Crido. Torno a cridar. Com que ningú no respon, dedueixo que els altres també criden i que no els sento perquè cadascú deu cridar per a ell mateix. Caic. I encara caic més. No m’hauria imaginat mai que seria un pou sense fons. Però, quan em va temptar perquè m’hi llancés, el xarlatà no va especificar res, només va dir que, si ho feia, seria feliç. I el cert és que, mentre em precipito cap a una tenebra encara més intensa que la de fa una estona -o de fa mesos, o de fa anys, ara no té importància-, acompanyat per altres éssers que només intueixo, potser sí que sóc més feliç que no era abans. Però fa de mal dir perquè d’abans no me’n recordo, tu.

Sergi Pàmies Si menges una llimona sense fer ganyotes
avatar
Invitado
Invitado


Volver arriba Ir abajo

Volver arriba


 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.