Foro FS
Bienvenid@ a ForoFS. Para poder leer y participar en los foros debes conectarte con tu cuenta de usuario.
Si no dispones de cuenta, regístrate.

Últimos temas
» Preguntas y Respuestas (Lista de Preguntas)
por Lady Lazarus Ayer a las 18:44

» Hola, uno nuevo de Madrid por aquí
por PerroVerde Ayer a las 18:14

» La musica mas triste del mundo
por PerroVerde Ayer a las 17:55

» Cuánto hace que... ?
por PerroVerde Ayer a las 17:53

» Música segun tu estado de animo....
por Cristian58 Ayer a las 04:59

» Poner grupos o cantantes por orden alfabético
por Lami Dom 19 Feb 2017, 17:43

» y de México?
por Piter Dom 19 Feb 2017, 17:27

» Gente del centro de México
por Piter Dom 19 Feb 2017, 17:23

» Música
por Boletus Sáb 18 Feb 2017, 02:03

» Presentación
por Ambros Sáb 18 Feb 2017, 01:59

» ¿Ultima peli que habeis visto?
por PerroVerde Vie 17 Feb 2017, 21:31

» Buenas
por DoñaFlor Vie 17 Feb 2017, 00:06

Chat #Fobia-Social



Webs Amigas
Si quieres que tu enlace aparezca aquí contáctanos.


.: Foro de Asperger  :.


.::Tu-banner-aquí
Visitas
(c)
Creative Commons License
ForoFS.com by ForoFS.com is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 3.0 Unported License.
Based on a work at www.forofs.com.
Permissions beyond the scope of this license may be available at http://www.forofs.com

El pou

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

El pou

Mensaje por Invitado el Vie 08 Oct 2010, 20:46

El xarlatà predica davant del pou. «Qui s’hi llanci de cap», diu, «serà feliç». Els que ens aturem a escoltar-lo refrenem la curiositat amb un posat incrèdul. Estem atents, però. D’una banda, perquè l’home sap fer-se escoltar i, de l’altra, perquè no tenim res millor a fer. A diferència d’altres pous, aquest es va fer popular quan, amb l’ajut d’una megafonia sensacionalista, el xarlatà va començar a anunciar-lo com si fos una atracció de fira. No cobra entrada, només demana la voluntat. Després de setmanes de pensar-hi molt, un dia m’hi llanço. Abans li pago el que em sembla just a canvi de sentir-li dir «seràs feliç», així, sense donar detalls. En un primer moment, l’excitació m’impedeix experimentar res especial. Caic, això sí que ho noto, i també percebo que el pou és molt fosc, i que el forat pel qual he entrat s’allunya ràpidament. Sense veure-m’hi gens, sento que l’obscuritat s’eixampla i que, encara que en tinc cap prova, no estic sol. Crido. Torno a cridar. Com que ningú no respon, dedueixo que els altres també criden i que no els sento perquè cadascú deu cridar per a ell mateix. Caic. I encara caic més. No m’hauria imaginat mai que seria un pou sense fons. Però, quan em va temptar perquè m’hi llancés, el xarlatà no va especificar res, només va dir que, si ho feia, seria feliç. I el cert és que, mentre em precipito cap a una tenebra encara més intensa que la de fa una estona -o de fa mesos, o de fa anys, ara no té importància-, acompanyat per altres éssers que només intueixo, potser sí que sóc més feliç que no era abans. Però fa de mal dir perquè d’abans no me’n recordo, tu.

Sergi Pàmies Si menges una llimona sense fer ganyotes

Invitado
Invitado


Volver arriba Ir abajo

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba


 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.