Foro FS
Bienvenid@ a ForoFS. Para poder leer y participar en los foros debes conectarte con tu cuenta de usuario.
Si no dispones de cuenta, regístrate.

Últimos temas
» Presentación
por Juan1980 Hoy a las 16:25

» Cuánto hace que... ?
por Juan1980 Hoy a las 16:17

» Silencio
por Utopía Hoy a las 02:21

» Música segun tu estado de animo....
por AnomaLisa Ayer a las 02:49

» Música
por ManiacbutnoMansion Mar 17 Ene 2017, 19:40

» Videojuegos online
por ManiacbutnoMansion Mar 17 Ene 2017, 19:28

» Me presento..
por muchapiña Lun 16 Ene 2017, 05:22

» MICRORRELATOS y MICROPOEMAS
por JACINTO Vie 13 Ene 2017, 23:40

» Hola me presento
por Lobo Solitario Jue 12 Ene 2017, 01:24

» Hola a todos desde Madrid
por AnomaLisa Miér 11 Ene 2017, 20:51

» Hola, que tal a todos
por Lobo Solitario Miér 11 Ene 2017, 00:03

» Hola
por Lobo Solitario Mar 10 Ene 2017, 00:20

Chat #Fobia-Social



Webs Amigas
Si quieres que tu enlace aparezca aquí contáctanos.


.: Foro de Asperger  :.


.::Tu-banner-aquí
Visitas
(c)
Creative Commons License
ForoFS.com by ForoFS.com is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 3.0 Unported License.
Based on a work at www.forofs.com.
Permissions beyond the scope of this license may be available at http://www.forofs.com

El pou

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Ir abajo

El pou

Mensaje por Invitado el Vie 08 Oct 2010, 20:46

El xarlatà predica davant del pou. «Qui s’hi llanci de cap», diu, «serà feliç». Els que ens aturem a escoltar-lo refrenem la curiositat amb un posat incrèdul. Estem atents, però. D’una banda, perquè l’home sap fer-se escoltar i, de l’altra, perquè no tenim res millor a fer. A diferència d’altres pous, aquest es va fer popular quan, amb l’ajut d’una megafonia sensacionalista, el xarlatà va començar a anunciar-lo com si fos una atracció de fira. No cobra entrada, només demana la voluntat. Després de setmanes de pensar-hi molt, un dia m’hi llanço. Abans li pago el que em sembla just a canvi de sentir-li dir «seràs feliç», així, sense donar detalls. En un primer moment, l’excitació m’impedeix experimentar res especial. Caic, això sí que ho noto, i també percebo que el pou és molt fosc, i que el forat pel qual he entrat s’allunya ràpidament. Sense veure-m’hi gens, sento que l’obscuritat s’eixampla i que, encara que en tinc cap prova, no estic sol. Crido. Torno a cridar. Com que ningú no respon, dedueixo que els altres també criden i que no els sento perquè cadascú deu cridar per a ell mateix. Caic. I encara caic més. No m’hauria imaginat mai que seria un pou sense fons. Però, quan em va temptar perquè m’hi llancés, el xarlatà no va especificar res, només va dir que, si ho feia, seria feliç. I el cert és que, mentre em precipito cap a una tenebra encara més intensa que la de fa una estona -o de fa mesos, o de fa anys, ara no té importància-, acompanyat per altres éssers que només intueixo, potser sí que sóc més feliç que no era abans. Però fa de mal dir perquè d’abans no me’n recordo, tu.

Sergi Pàmies Si menges una llimona sense fer ganyotes

Invitado
Invitado


Volver arriba Ir abajo

Ver el tema anterior Ver el tema siguiente Volver arriba


 
Permisos de este foro:
No puedes responder a temas en este foro.