Fragment de "Pandora al Congo"

Fragment de -Pandora al Congo-, d'Albert Sánchez Piñol escribió:
Una vegada, durant una de les nostres sessions, Marcus em va explicar una disputa científica que havien mantingut els germans Craver. Va ser en el període més avorrit de la clariana, quan encara no havien aparegut els tècton. No recordo els termes exactes de la controvèrsia. Crec que tenia a veure amb la rotació del planeta. Segons Richard, un tirador que disparés un tret just en la seva vertical mai correria el risc de ser ferit per aquella bala. En el breu lapse que el projectil invertiria en l'ascens i el descens, la terra s'hauria mogut, i el projectil cauria amb un cert angle respecte del canó de l'arma. Dic que no recordo com va anar aquella discussió, ni quina era la discrepància exacta. Però al final Richard va acabar disparant el seu revòlver al cel, en la postura d'algú que dóna el tret de sortida a una cursa atlètica.

Aquella bala va pujar amunt, molt amunt. Aquella trista bala fins i tot va arribar més amunt que Marcus i Amgam quan van enfilar-se al gran arbre del seu amor. En algun moment la força d'ascens i la força de gravetat es devien haver equilibrat. En aquell moment just, si la bala hagués tingut ulls, hauria vist el Congo amb una perspectiva més elevada que la de qualsevol dels personatges involucrats en el drama de la clariana. La seva caiguda també havia estat la més dolorosa: qui més ha vist més perd, i com més formidable és allò que hem vist més ens costa renunciar-hi.

En certa manera, jo era aquella bala. El meu instant d'equilibri entre la força d'ascens i de descens va ser exactament allà, a la sortida del tribunal. I, com aquella bala, ja no podia caure en el punt exacte d'on havia sortit. Però la caiguda em feriria.

Res escribió:

Fragment de -Pandora al Congo-, d'Albert Sánchez Piñol escribió:
qui més ha vist més perd, i com més formidable és allò que hem vist més ens costa renunciar-hi.

floyd_interstellar escribió:Renunciar, comporta acceptar.

I quan lo formidable només és una invenció teva, no hi ha qui ho pari.

En aquell moment just, si la bala hagués tingut ulls, hauria vist el Congo amb una perspectiva més elevada que la de qualsevol dels personatges involucrats en el drama de la clariana.

Spoiler: